dimarts, 23 de setembre del 2008

Piet Hein Eek


La setmana passada, arreglant el meu taller i contemplant la gran quantitat de variats retalls de fusta de diferents tipus i tamanys que hi tinc emmagatzemats, em va venir al cap Piet Hein Eek. (http://www.pietheineek.nl/). Es tracta d'un un personatge holandès que fabrica mobles a partir de retalls de fusta sobrants de processos industrials que ja ningú utilitzaria i que com a molt es reciclarien, però que ell molt hàbilment transforma en una espècie d'ensamblatges que rubrica en forma d'increïbles mobles alguns dels quals vaig poder veure i disfrutar a finals del 2007 a la galeria RoomService del carrer dels Angels de Barcelona.

Un personatge que diu "No soporto llençar les coses. Inclús em provoca malestar.Per això vaig pensar en treballar amb alguna cosa disponible i barata, i vaig començar a utulitzar retalls de fusta del desguàs". Així ens explica la seva gènesi aquest ja gurú del disseny de mobles internacional que ha exposat fins i tot al MOMA de New York tot i que com diu ell "A mi no m'agraden les peces úniques : m'interessa el reproduïble. Jo vull fer mobiliari, no obres d'art".Un mobiliari que esdevé un autèntic homenatge a la imperfecció però mantenint sempre les formes netes i exemptes d'elements innecessaris amb la unicitat i diversitat que suposa l'objecte fet a mà de forma quasi artesanal.

En fi, tot de pistes que em van encendre la bombeta del nou projecte de crear el mobiliari que necessiti afusellant els patrons d'ikea però fets amb peces composades dels petits trossets i retalls ensamblats de les fustes i fustetes que desperdiciaria de la restauració del meu taller.

Rosinenburg


Precísament tornant del Humboldt Park Bunker, havent dinat i passejant amb la bicicleta pel barri de Wedding, vam topar per casualitat amb una exquisita instal.lació ubicada en una espècie de galeries de planta baixa sorprenentment ocupades per tot d'establiments dedicats al que jo diria investigació artística de diferents especificitats.

Em va sobtar molt especialment el que albergava la increïble instal.lació Kauf Dich Frei englobada dins el projecte Rosinenburg (www.rosinenburg.de, www.wyspace.com/rosinenburg), a la que vaig entrar posseït pel que es veia des de fora quasi atropellant l'autora, Mia Gideon (www.myspace.com/miacherrylotzke) que estava treballant tallant unes cartulines al terra. Es tracta d'una curiosa instal.lació on les parets, els mobles i els objectes són dissenyats, il.lustrats i il.luminats per la mateixa autora amb un to exquisitament orange-pop-naïf.

Una de les moltes i fantàstiques sorpreses que et pots trobar passejant sense rumb per Berlin, una ciutat on com ens va dir una autòctona de Kreutzberg Oriental : "it's easier to express your crazyness".

dimarts, 16 de setembre del 2008

Bunker Klettern Berlin


Dins la nostra variada visita a Berlin també hi va haver un espai per a l'escalada tot i que la ciutat està emplaçada en una basta extensió de planúries. Una nit, passant per la cèntrica Revalerstrasse buscant un local musical anomenat Cassiopeia, ens vam topar per casualitat amb un fet insòlit en aquell lloc a aquelles hores: desenes de persones fanàtiques escalant un antic bunker en ple centre de Berlin enmig d'un laberint d'antigues fàbriques de l'antiga alemanya de l'est!! estàvem devant de Der Kegel (http://www.derkegel.de/) un dels multiples rocòdroms creats sobre antics bunkers a Berlin. De seguida vam conectar amb la gent del roco i ens van ensenyar un magnífic llibre de topos de la ciutat el qual vam fotografiar per tal d'almenys tenir una idea dels emplaçaments d'altres bunkers per tal d'anar-hi algun dels dies que estariem a la ciutat. Dos dies després agafàvem les bicis i anàvem a escalar al Humboldt Park Bunker al barri de Wedding, amb unes vies d'uns 20 metres d'alçada de reglets semi-romes de formigó formades aleatòriament pels antics impactes de metralla. Una escalada de dificultat considerable sobretot els 2 primers metres on els omnipresents grafittis dificulten encara més la visió dels cantos.

Humboldt Park Bunker, 1948

Humboldt Park Bunker, 2008

dimecres, 10 de setembre del 2008

Armatoste Tour 2008

Armatoste és el còmic nom que amb molt de sentit de l'humor han batejat alguns dels meus amics la Fiat Ducato sostre realçat 2500 diesel, estrenada l'any 1986 i increïble i perfectament equipada i cuidada pel meu tiet Marià Vilaró al que li vaig comprar ara fa poc més d'un any i que ha canviat sensiblement l'enfocament dels meus darrers viatges.

Un àlias de fet amb gens de sentit pejoratiu ja que ens ha portat i hi hem viscut sense cap tipus de problema rellevant i molt còmodament el darrer mes d'agost al llarg d'un teajecte d'uns 5000 km. que se sumen al seu ja destacable historial 360 milenari.De fet arribar a Berlin ha estat una prova de foc superada amb nota...tocant sempre fusta: LLARGA VIDA A L'ARMATOSTE!!!

A les fotos, les escales principals del tour d'agost de 2008.


Chamonix Parade (1a. setmana d'agost)
Sallanches Parade (2a. setmana d'agost)

Berlin Parade (3a. setmana d'agost)

Presles Parade (4a. setmana d'agost)

Envers Des Aiguilles



L'1 d'agost vam marxar amb en Roig en direcció Chamonix xino xano amb la furgoneta a 100 km/hora a 5000 rpm!!. Arribariem l'endemà amb un dia radiant amb unes magnifiques vistes del Mont Blanc. Després de fer un parell de vies curtes a les Aiguilles Rouges, els següents 5 dies vam enganxar bastant bon temps i vam poder pujar 2 cops Envers des Aiguilles on vam fer algunes vies com ara Guy Anne l'insolite i Pyramid (Pointe des Nantillons), La Piège (Tour Verte), i la Merchant du Sable i La Inconsistence a (Tour Rouge) .Mentrestant arribaven també en Cruells, en Toti i en Siscu i més endevant Popi i l'Edu.

La veritat és que poder escalar a l'entorn alpí per excel.lència del massis del Mont-Blanc és una cosa que impressiona i impacta, tant per l'abobinable immensitat de l'entorn com per la complexitat i duresa no només de l'escalada sino -sobretot- del clima i de les aproximacions a les parets sempre acompanyades per algun ensurt degut a la meva total inexperiència amb el tema gel-rimaies-grampons (jejejejeje...)

A les fotos: espectacular emplaçament del refugi d'Envers Des Aiguilles i vàries composicions fotogràfiques d'algunes de les escalades.